A opinião de ...

La pruma braba

Un home que cultiba l sou jardín, cumo querie Voltaire.
L qu’agradece que na tierra haba música.
L que çcubre cun prazer ua eitimologie…
Essas pessonas, que nun conhecemos, stan a salbar l mundo.
 
Jorge Luis Borges, Los justos
 
La lhéngua que todos ls dies usamos ye un mundo d’ancantos. La bida de las palabras ye feita de caminos mas adonde, muitas de las bezes, s’ancóntran caleijas sien salida i, an muitas outras, las palabras s’abráçan uas cun las outras i nós quedamos sien saber donde bénen nien para donde ban. L’eitimologie ancarréga-se, l mais de las bezes, d’aclarar las sues selombras túrbias. Mas, outras bezes, ls sous meios nun son sufercientes, porque l carreiron fai demasiados ronsos i remisaques.
Ye isto l que se passa cun la stória de muitas palabras, antrelhaçadas antre l’eitimologie i la nuossa stória qu’eilhas cúntan i ajúdan a cumprender.
La palabra “patata”, que todos conhecemos, refíre-se a ua planta “domesticada” hai miles d’anhos, na zona de ls Andes. Mas ls ouropeus solo la çcubrírun no seclo XVI. Hai até quien diga qu’eilha fui traída cumo ua flor i solo apuis ampeçou a ser comida. Seia cumo fur, la berdade ye qu’hoije an die ye un de ls produtos que lhieban la delantreira,quedando solo atrás de l arroç, de l milho i de l trigo.
Por isso, la palabra que bieno cun l tubérculo fui  “papa”, ua forma de la lhéngua quechua i inda hoije an die usada nos países de l’América de l Sul i tamien nas ilhas Canárias.  I assi fui até qu’un qualquiera s’anganhou i misturou la “papa” cun la “batata”, qu’era cumo se chamaba an taíno, ua lhéngua de l Haiti,  a la “patata doce”.  I assi, por mistura i anfluença de la “batata”, la “papa” passou a chamar-se “patata”, ua forma que bieno atrabeç de l spanholo, ambiada i sportada apuis para outras lhénguas cumo l anglés “potato”, l eitaliano i tamien l mirandés “patata”.
An pertués nun chegou a acuntecer l cruzamiento de la “papa” cun la “batata”, cunserbándo-de esta forma que, segundo José Pedro Machado, mos aparece pula purmeira beç nun decumiento del seclo XVI que mos diç “qu’hai outra fruita cun que se manten muita giente, i subretodo scrabos, a que cháman batatas, estas se dan yá n’ilha Terceira deste reino de Pertual, i crían-se cun inhame, i ten quaije sabor de castanhas”.
Buono, el hai quien diga, mas isso seran solo ditos dezideiros, que quando ls ouropeus traírun las “papas” de l’América de l Sul, ls curas nun gustórun qu’un tubérculo tubisse l mesmo nome que l Santo Padre. Por isso, serie cun buonos uolhos que bírun la mudança de nome!
Outras dues palabras adonde se crúzan, an pertués mas nó an mirandés, ls sons einiciales son “balancie” (pert. melancia)  i “molon” (port. melão). Esta última ben de l lhatin “melo” i ye l’abrebiatura de la forma grega “melopepon”, que quier dezir “maçana dura”. Quanto a la forma mirandesa “balancie” -  pertués “melancia” -  la sue ourige ye mais defícil de stablecer que la de melon. Seia cumo fur, aquilho que parece aceitable ye que la forma pertuesa ganhou l [m-] de l ampercípcio pul’anfluença de “molon”, sendo que la forma “balancie”, cunserbada an mirandés,ye  la mais antiga.
Nesta biaige pul mundo de las fruitas i de la comida, lhembremos, par’ancerrar, la palabra “laranja” i las sues bariantes, adonde s’antrelháçan outros caminos de la nuossa stória.

La forma ben de l sánscrito “narangah”, que quier dezir beneno para eilefantes, por s’acreditar qu’estes animales morrien comendo este fruito. Por rezones nó mui claras, cunserbou-se, an alguas lhénguas, cumo l spanholo, la forma mais antiga i noutras, cumo l pertués, l mirandés ou l galhego, este n- passou a l-. Mas aquilho qu’hoije mais m’amporta amostrar ye l nome cumo esta fruita ye conhecida an grego i tamien an alguas regiones de lhéngua árabe. Se you pudira i subira screbir cun caracteres árabes screbirie eiqui la forma burtuqāl, que ye cumo ye conhecida la laranja nas regiones mais ourientales de lhéngua árabe. I isso porque fúrun ls pertueses a lhebar essa fruita para Tânger, recebindo l nome de l paiç que lhebou i plantou las árboles. I l mesmo se puode dezir de l grego “portukalos” – eiqui si podemos screbir an grego πορτοκάλι – por habéren sido ls pertueses a lhebar esta fruita a tierra gregas.

Edição
3552

Assinaturas MDB