A opinião de ...

La Pruma Braba

De l pouco drumir i de l muito ler, secou-se-le l cérebro, de maneiras que bieno a parder l juízo.
Miguel de Cervantes, D. Quijote
 
L’eideia d’un mundo parfeito ancanta siempre, i ye tal la sue fuorça que mal se magina l género houmano sien algua spécie de remanses ou cuntas, ourales ou scritos. A la falta de buonos, leien-se ls malos.
Marcelino Menéndez Pelayo, Cervantes, cultura literaria
 
De ls muitos folhetos i remanses qu’andubírun na boca de l pobo, aqueilhes que mais fortuna tubírun, na Tierra de Miranda, fúrun, sien dúbeda, ls que resultórun nos quelóquios (tamien tchamados comédias) que se fazírun (alguns inda se fáien) an muitas de las nuossas tierras. Muitos deilhes éran cuntas i remanses tradicionales qu’acabórun demudados an testos dramáticos pu la mano de ls regradores que dórun nuoba forma a estas stórias. Deilhes saliu aquilho que, cun toda la lhegitimidade se tchama, hoije, l Triatro Popular Mirandés, ua de las tulhas mais ricas de la cultura mirandesa. Para quien tenga curjidade i querga saber mais, puode ancuntrar alguns destes testos, arrecolhidos por António Maria Mourinho i por mi eiditados, neste sítio de l’anternet: www.tpmirandes.no.sapo.pt
I para cerrar este assunto de ls folhetos, deixo eiqui un último eisemplo, l poema de la “Nau Catrineta”. Ye un de ls poucos remanses marítimos cunserbados na lhiteratura tradicional que, n’oupenion d’Almeida Garrett, ben de l final de l seclo XV ou amprecípio de l seclo XVI, sendo un de ls mais sabidos i queridos de l pobo pertués. Eiqui quédan alguns bersos de l testo que tamien porqui andubo an folhetos. L registro fui por mi oubido an Freixenosa de la boca de tie Clemetina Rosa Afonso:
 
Lá vem a nau Catrineta
Que traz muito que contar
Ouvi agora senhores
Uma história de pasmar.
 
Andaram anos e dias
E lá na volta do mar
Já não tinham que comer
Já não tinham que trajar.
 
(…)
 
Arriba, arriba maruxinho
Inté aquele mastro rial
Se avistas terras de Espanha
Ou areias de Portugal.
 
Não avisto Terras de Espanha
Nem areias de Portugal
Só avisto três meninas
Debaixo de um laranjal.
 
Todas três são minhas filhas
Quem me dera de as abraçar
A mais bonita delas
Contigo a hei-de casar.
 
Uma está a fazer meia
Outra a roca a fiar
A mais novinha delas
Está no meio a chorar.
 
Não quero a vossa filha
Que vos custou a criar
Só quero a Nau Catrineta
Para com ela navegar.
 
(…)
 
Nun hai dúbeda que ls remanses, folhetos i fuolhas bolantes alimentórun l eimaginário de ls mirandeses durante muitos seclos. A par de la lhiteratura scrita, fixa, medrou outra, lhibre, alimentada pu l manantial eiterno de la maginaçon, biba, sonora, secreta i teimosa cumo l riu correndo, solo, antre las peinhas. Essa lhiteratura fui feita para l canto, pa la declamaçon, para ser lida i scuitada an boç alta. Por isso, ls testos ampressos depressa cunsumidos fúrun pu las augas de l repentismo popular. Deiqui mana toda la torriente passional i bitalista d’un pobo pouco dado a grandes meditaçones. I eiqui stá tamien parte de la splicaçon pa la brebe suorte destas produçones.
Mas la cultura popular, porque ye biba i outelitarista, ten la grande capacidade d’angulhir, cunserbar, reimbentar i fazer renacer, siempre que tal se julgue neçairo (ou probeitoso), ls testos que julgábamos zaparecidos. Por isso, nunca podemos dezir qu’este ou aquel remanse se pardiu. Nalgua oucasion talbeç el renaça d’ua boç anónima inda capaç de dar bida a esses berbos eiternos.
 

Edição
3457

Assinaturas MDB