António Bárbolo Alves

La pruma braba

“Ua lhéngua ye l lhugar donde se bei l Mundo i an que se márcan ls lhemites de l nuosso pensar i sentir. De la mie lhéngua bei-se l mar. De la mie lhéngua oube-se l sou bruído, cumo de la d’outros s’oubirá l de la floresta ou de l silenço de l zerto.”
Vergílio Ferreira, Conta corrente


Tornar a çcrebir la sue tierra na sue própia lhéngua era tamien apropriar-se deilha. Salman Rushdie, Quichotte

Ye cierto q’hoije ampeça la Primabera. Podiemos eiqui falar de flores, de poemas, d’árboles ou de l renuobo q’este tiempo siempre representa. Mas las últimas “Prumas” ténen sido subre lhibros i, tamien por isso, cuntinamos cun l mesmo assunto.


La Pruma Braba

“Alredor, las pessonas quedában na punta de ls pies para ber las cinzas i ls restros d’uossos ne ls panelos, quanto a mi, siempre me parece anconcebible que se puodisse, delantre desse forno tan amponente, precurar subre l que ye isso”.
Boris Pahor, Necrópolis


La Pruma Braba

“Malbrough s’en va-t-en guerre,
Mironton, mironton, mirontaine.”
Cantiga tradicional francesa

“Mambrú se fue a la guerra
Que dolor, que dolor, que pena.”
Cantiga tradicional spanhola

“Mirandun se fui a la guerra,
Mirandun, mirandun, mirandela.”


Assinaturas MDB