António Bárbolo Alves

La pruma braba

“La purmeira [lhéngua] ye Debina, nacida d’un acordo antre Dius i Adan, i la segunda, natural, assente nun pacto antre Adan, Eva i ls sous filhos.”
Abraham Abulafia
Ua de las questones que la stória de las lhénguas − i de la lhenguística − que mais ancantou ls lhenguístas, mas tamien ls storiadores i todos aqueilhes que, d’ua maneira giral, gústan de las lhénguas, fui la de saber qual era la “lhéngua oureginal”.


La pruma braba

“Ua lhéngua ye l lhugar donde se bei l Mundo i an que se márcan ls lhemites de l nuosso pensar i sentir. De la mie lhéngua bei-se l mar. De la mie lhéngua oube-se l sou bruído, cumo de la d’outros s’oubirá l de la floresta ou de l silenço de l zerto.”
Vergílio Ferreira, Conta corrente


Tornar a çcrebir la sue tierra na sue própia lhéngua era tamien apropriar-se deilha. Salman Rushdie, Quichotte

Ye cierto q’hoije ampeça la Primabera. Podiemos eiqui falar de flores, de poemas, d’árboles ou de l renuobo q’este tiempo siempre representa. Mas las últimas “Prumas” ténen sido subre lhibros i, tamien por isso, cuntinamos cun l mesmo assunto.


Assinaturas MDB