La pruma braba
“Se falas a una pessona nua lhéngua q’eilha antenda, isso chega a la sue cabeça. Se falas cun eilha na sue lhéngua, isso chega al sou coraçon”.
Nelson Mandela
“Se falas a una pessona nua lhéngua q’eilha antenda, isso chega a la sue cabeça. Se falas cun eilha na sue lhéngua, isso chega al sou coraçon”.
Nelson Mandela
“Las lhénguas son speilhos de l anfenito.”
Claude Hagège, Halte à la mort des langues
Quando miramos pa ls grupos houmanos, i pa las lhénguas por eilhes faladas, hai ua cousa mui clara que se bei i que s’ampon: las lhénguas nun eijísten por eilhas solas, mas para i atrabeç de la giente que las fala, se sirbe deilhas, i las antreten na fala i na comunicaçon de todos ls dies.
“Por isso, antes de screbir, daprendei a pensar.”
Boileau
Antes d’ir pa l çcanso, ye tiempo d’apresentar cuntas. Fálo-bos, claro stá, de “La pruma braba” deste anho de 2018, dezde Janeiro até hoije. Ls mais rejistentes, por cierto, yá se dórun cunta que la “Pruma…” faltou alguas semanas. I isso fui fruito, quaije siempre, de ls outros afazeres que mos ban anchindo la bida. Ora bien, assi i todo eiqui quédan alguns dados statísticos daquilho que screbi nestes meses.
“Las palabras son selos que ténen las marcas de l passado.”
Jan-Bart Gewald
Eiqui queda l’última parte de la cunta “Suonhos” que, cumo yá screbi, fui publicada n’Antologie d’outores de Trás-ls-Montes. I nun direi mais nada par’alhá de las palabras screbidas. Deixo assi cada un l prazer de fazer las sues çcubiertas!
“Ye l més de Márcio, inda Eimbierno. Mas nesse die l sol nun se lhebantou cumo an nes outros. L friu de la semana anculhiu-se ne ls cerros de ls montes i la manhana çpertou zbulhada i lhimpa, animada por un sol que deixaba adabinar la Primabera. Las cuquelhadas i ls reissenhores deixórun salir las purmeiras cantilenas, parguntando por parceiro de niu. I l sol, que mal ampeçaba a salir por trás de ls cabeços, botaba ua lhuç tan clara i tan firme cumo se fura yá die.
Salírun, por estes dies, dues cuntas mies publicadas, dambas a dues an antologies d’outores stramuntanos. Ua fui publicada pu la Casa de Trás-ls-Montes de Lisboua i l’outra pu l’Academie de Letras de Trás-ls-Montes. Ua beç salidas, eiqui ban a quedar tamien essas cuntas para quien nun las puoda ancuntrar ne ls lhibros i las querga ler. Ampeço pu la cunta “Suonhos”, publicada pula Casa de Trás-ls-Montes.
La yerba stá no culo de Maio.
Adaige mirandés
La lhenguaige ye ua capacidade própia de ls seres houmanos. Ua lhéngua ye un sistema arbitrairo de sons i de símbolos usado por un grupo de pessonas para comunicar antr’eilhas, para spremir ua eidentidade cultural i para stablecer relaçones sociales.