António Bárbolo Alves

“Auris non oricla.” Appendix Prob

Ye sabido que las lhénguas remánicas stan chenas de diminutibos lhatinos. Antre outras rezones, tal acuntece porque ls diminutibos son quaije siempre formas rigulares an todas las lhénguas i isso ajudaba a todos aqueilhes que tenien l lhatin cumo “lhéngua strangeira”.
N’ua de las últimas “Prumas...” yá eiqui lhembremos que la palabra “abeilha” ben de l diminutibo “apicula” (abelhica”) i nó de “apis” (abeilha). Mas este ye solo un de ls milentos eisemplos que se puoden dar. Eiqui quédan mais alguns:


La pruma braba

“La purmeira [lhéngua] ye Debina, nacida d’un acordo antre Dius i Adan, i la segunda, natural, assente nun pacto antre Adan, Eva i ls sous filhos.”
Abraham Abulafia
Ua de las questones que la stória de las lhénguas − i de la lhenguística − que mais ancantou ls lhenguístas, mas tamien ls storiadores i todos aqueilhes que, d’ua maneira giral, gústan de las lhénguas, fui la de saber qual era la “lhéngua oureginal”.


La pruma braba

“Ua lhéngua ye l lhugar donde se bei l Mundo i an que se márcan ls lhemites de l nuosso pensar i sentir. De la mie lhéngua bei-se l mar. De la mie lhéngua oube-se l sou bruído, cumo de la d’outros s’oubirá l de la floresta ou de l silenço de l zerto.”
Vergílio Ferreira, Conta corrente


Assinaturas MDB