La pruma braba
L adaige que nun ben a prepósito, antes ye baboseira que sentença.
Miguel de Cervantes, Don Quijote, II, LXVII.
L adaige que nun ben a prepósito, antes ye baboseira que sentença.
Miguel de Cervantes, Don Quijote, II, LXVII.
“De l fondo de l tiempo, de l sepulcro de las eras…”
Vergílio Ferreira, Para siempre
An ne mundo tradicional, agrícola ou rural, la cuntaige de l tiempo era ua cousa mui aprossimada. Benie l tiempo de las segadas, l friu, l tiempo de purparar la tierra, de colher ls fuitos, l tiempo de caer las fuolhas ou de rebentar i de nacer outros renuobos … Ou seia, l tiempo de las cousas amportantes, marcado pul cumpasso de las staçones. Un tiempo circular, cíclico i repetitibo, anterior als meses i als anhos. Ye sabido que l’houmanidade lhebou muito tiempo até ser capaz d’antender, de debedir i de cuntar las horas, ls dies i ls meses de l anho.
“Fala ua lhéngua nuoba para que lmundo seia un nuobo mundo.”
Jalal ad-Din Muhammad Rumi, poeta persa
Nun tengo la certeza se la notícia ye berdadeira ou nó. Nestas cousas de l’anternet ye preciso tener muito cuidado, saber quien son las fuontes i ir a saber de todas las anformaçones que mos puodan dar la mano para çcubrir quien stá por trás desta ou daqueilha anformaçon. Assi i todo eiqui queda aquilho que li.
ex Hispania Zoelicum uenit in Italim plagis utilissimum”
Plínio, “Stória natural”, XIX, cap. I
Deixava a Joze gallego huma camiza das milhores que se achare i huma bara de estameinha.”
Teçtamento de Picuote (1790)
No volverá tu voz a lo que el persa
Dijo en su lengua de aves y de rosas,
Cuando el ocaso, ante la luz dispersa,
Quieras decir inolvidables cosas.
Jorge Luis Borges, “Límites”
Passado manhana, die 21 de Febreiro, ye l Die Anternacional de las Lhénguas Maternas. Antre nós, l die aquestuma passar zapercebido. Mas nun deixa de ser amportante lhembrá-lo.
La guerra nun ye un anstinto, mas si um ambento.
Ortega y Gasset, La rebuolta de las massas
En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme, no ha mucho tiempo que vivía un hidalgo de los de lanza en astillero, adarga antigua, rocín flaco y galgo corredor.
Miguel de Cervantes, Don Quijote, I, 1.